No sóc periodista, ni casteller, reflexiono pel que veig i sento, necessito entendre. Tres dies de respiració castellera a Valls, Santa Úrsula, quelcom més que una diada, el bressol casteller, 25.000 habitants, 10 vegades menys que Terrassa (sortirà mes endavant), dues colles, un derbi casteller, dos sentiments molt forts i entroncats, dissabte les dues juntes es troben enmig de les paradetes de la fira i s’abracen…està el batlle, tot són bones cares…diumenge serà diferent. Mentrestant al poble és viu una calma tensa, les dues camises es veuen passejar però no van juntes…En veig que són amics i s’intercanvien mirades però d’amagat… Arriba el diumenge, cada colla fan sonar les gralles i surten de cada carrer, sembla una cerimònia religiosa, hi han nervis…està tot per veure.
Falta poc per començar, arriba la notícia, els Minyons han fet un 3d10fm, bestial, brutal…més pressió si cal.
Comença l’espectacle, tot es basa en intentar superar al rival, al germà…passió, nervis i al final un guanya, qui?, no ho se… pregunto a uns i em diuen que ells , pregunto als altres i em diuen el mateix, saps que…m’es igual, no importa, ha guanyat la festa, ara se que els dos assajaran un altre cop per ésser els millors, per ésser millors que els germans, perque això es Valls, el niu, el bressol, dues colles i una lliuta de superació de l’una contra l’altra.
A 100 km. un altra colla ha fet un 3d10fm, una colla mes transversal, una colla que no lluita contra cap germà, no fa cap “derbi”, no ho necessita, “ells” fan castells i com mes alts millor, els hi es igual els punts, lluiten per superar-se, volen ésser cada dia millors i ho seràn. Són els Minyons.